divendres, 14 d’agost de 2015

Més sobre l’hipertext

Potser us preguntareu on és l’origen de la meva aversió a l’hipertext. Va ser quan encara era membre d’aquell grup de lectura de la Jane Austen. Vaig anar a parar a una edició digital de la seva obra més important, Orgull i prejudici, no en text, sinó en hipertext. ¡Em vaig esgarrifar! Tot ple d’enllaços, que si no els clicaves sembla que et perdies alguna cosa, i si els clicaves anaves a parar a informació complementaria, molt interessant, però que no havia pas escrit Jane Austen, precisament... Allò era il·legible; o més que il·legible, inseguible. Vaig pensar que si aquest era el futur de la lectura estàvem pla arreglats... El meu Orgull i prejudici potinejat d’aquella manera! En fi. Em sembla que me’n vaig a caçar un dinosaure...