divendres, 31 de juliol de 2015

Llibres vingueren...

Ja sé que hi ha qui no s’ho creurà, però llegint blogs per aquests internets del senyor (abans tot això eren camps), he arribat a llegir coses que demostren fins a quin punt hi ha propietaris de blogs sobre llibres que estan més pirats pels llibres que jo mateixa, que ja és dir. Pirats piradísims...

Sembla que hi ha altra gent –molta altra gent- que llegeixen i que compren llibres, com a mínim de la meva generació o de generacions anteriors; els joves no sé si tenen els mateixos referents... Diuen que ara ja no es venen llibres, que no es llegeix, però a la xarxa se’n parla, i molt. I s’hi llegeix.

* * *

Un, per exemple, té 750 llibres... sobre llibres!, això sense comptar els llibres que té, diriem-ne normals, que també en té una bona pila, i que encara no s’ha atrevit a comptar-los.

L’altre confessa que ha posat llibres a la maleta per les vacances, que han passat les vacances i no els ha llegit, però que els llibres li han fet molta companyia, i que ara farà un altre viatge i que posarà a la maleta altres llibres. Li encanta triar-los, tocar-los, manipular-los, i dur-los amunt i avall, a més de llegir-los... I encara que no els llegeixi.

Un altre confessa que compra per internet tota mena de llibres de poesia descatalogats d’autors desconeguts o oblidats. Saber que així proporciona vida a uns llibres que d’altra manera llanguirien l’omple de satisfacció. I aquestes recerques per tota mena de llibreries d’encant l’encanten.

També llegeixo en el blog d’un altre lector que acaba d’esgotar les lleixes disponibles a casa seva per acollir els llibres, i no sap on els posarà a partir d’ara, perquè ja no hi cap.

Una de les poques lectores i col·leccionistes de llibres que em trobo aconsella als que se’ls ha acabat l’espai disponible per llibres i no caben a casa de repassar les lleixes, i desfer-se dels llibres passats, com feia Helen Hanff. Les dones, es clar, sempre pensant en l’ordre i la neteja!

Una altra noia explica que, cada cap d’any, porta a la biblioteca tots els llibres que ha llegit l’any anterior i que no li han agradat; es queda els que li han agradat, i en compra molts, gairebé un a la setmana.

Fa anys vaig llegir al blog d’un poeta que necessitava estar físicament a l’habitació on tenia els llibres i tocar-los-hi els lloms (dels llibres), mentre escrivia. Això, que a mi em va semblar un pèl estrany, es veu que no ho és gens ni mica. He llegit de molta gent que acaricia els lloms dels llibres, no sé ben bé perquè...

* * *

De la mateixa manera que mai s’ha acabat d’entendre la relació entre els casaments de models despampanants amb esportistes milionaris...

... tampoc s’ha acabat d’entendre mai la relació entre el col·leccionisme de llibres i els amants de la lectura; i la recerca, acumulació, o el transport de llibres; i la lectura i l’escriptura. S’idolatra l’objecte llibre, però també es llegeix i s’escriu molt.

* * *


I, en tot aquest temps, només m’he assabentat d’un sol col·leccionista de llibres que no els llegís o que no els comprés per llegir-los: era un inversor en  primeres edicions. Curiosament, era un escriptor de best-seller...

3 comentaris:

pons007 ha dit...

com a mínim la obsessió dels llibres és de les més sanes que hi ha, en principi d'un empatx de llibres no et moriràs

Miquel ha dit...

T'agafo un paràgraf. El que té mèrit es portar a la biblioteca els llibres que t'han agradat :-)

Clarissa ha dit...

Tens raó Pons. Els llibres no tenen efectes secundaris.

Agafa el text que vulguis, Miquel. Sí, es clar, portar a la biblioteca els llibres que t'han agradat en tindria molt i molt de mèrit!