dijous, 30 de juliol de 2015

El viatge i la biblioteca

Ja sé que és un tòpic molt transitat dir que els llibres (la lectura) ens poden transportar a altres llocs, llunyans o propers, i ens permet viatjar, en l’espai i/o el temps, a la realitat i/o a la ficció.

El problema sol ser “la qualitat” del viatge. Costa molt ser transportats a un altre món amb tots els ets i uts, un altre món de debò, un món on es desdibuixin (o es reforcin) els nostres referents, un altre món coherent amb si mateix i/o que complementi el nostre, un món que s’aguanti i aguanti lectures, i/o que ens intrigui i interessi i delecti en una sola i espectacular lectura; les millors històries són les que ens atrapen així.

Viatjar, concentrar-s’hi prou per aconseguir ser transportats, és difícil, sobretot a mesura que ens fem grans i ens passa l’edat d’agafar-nos-ho tot tan a la valenta.

I aconseguir concentrar-se prou per escriure alguna cosa que transporti encara més, més quan cada llibre que hem llegit i que admirem ens sembla una proposta diferent de viatge, i encara que en el fons, sempre estàs viatjant a l’interior de l’ànima d’una altra persona.

Escriure és també intentar explicar un espai i un temps, una manera de veure i fer les coses, una veritat que potser als altres ens pot sembla llunyana: cada persona constitueix un profund misteri per a les altres persones. Però tots som persones, al cap i a la fi, tots hem de fer el nostre camí personal des del bressol fins a la tomba. La única diferència seria que només alguns sentirien la necessitat d’explicar-ho per escrit.

* * *

A mi les millors maneres d’explicar aquest camí personal, les millors propostes de viatge, sempre m’han semblat les que fan els poetes. Sempre he tingut la literatura que s’expressa en poemes com al millor, la més elevada. Encara que jo no escrigui poemes, la meva prosa s’alimenta d’aquesta mena de poesia.

* * *

Un cop s’ha aprés a orientar-se entre llibres... es pot arribar a viatjar (fugir?) molt bé, molt ben acompanyada, i contenta.

Tan de bo pogués ser així per sempre, entre llibres i posts.


2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

molt interessant .....a mi quan hi entro en una novel·la em dura el viatge uns quants dies, de debò és com si hagués viscut altres vides , és el meravellós de llegir

Clarissa ha dit...

Sí, poder -i voler- llegir està molt bé!