dimarts, 9 de juny de 2015

Repte estiuenc

Tinc un repte per aquest estiu, a part d’això del blog, però, no m’atreveixo a fer-lo públic perquè... no, no és preparar-me per córrer una marató; no hi té res a veure!

Ara que està tan de moda sortir a córrer, sembla que ets una mindundi si no t’estàs preparant per la ultratrail dels escuradents que és fa a tantíssims graus sota zero al Pol Nord, no sé com dir-ho.

Passo de sortir a córrer.

* * *

Però el què sí tinc són els meus modestos reptes de cada dia, i el meu repte d’aquest estiu. Ara, com que no és la mena de repte per presumir de marca o per competir de marca, doncs de moment no en parlaré. Potser més endavant sí, tot esperant que no us sembli massa trivial. No és res de l’altre món, però no és preparar-me per una marató...


I això, vulguis o no, ho desllueix una mica com a repte...

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Hi ha dos tipus de persones: La gent sana i valenta que surt a corre, i tots els altres desgraciats. Jo sóc dels desgraciats a qui corre l’avorreix.

Clarissa ha dit...

En general, fer esport no seria gaire lo meu... Sóc més partidaria de caminar tranquil·lament...