Tinc un repte per
aquest estiu, a part d’això del blog, però, no m’atreveixo a fer-lo públic
perquè... no, no és preparar-me per córrer una marató; no hi té res a veure!
Ara que està tan de moda sortir a córrer,
sembla que ets una mindundi si no t’estàs preparant per la ultratrail dels
escuradents que és fa a tantíssims graus sota zero al Pol Nord, no sé com
dir-ho.
Passo de sortir a
córrer.
* * *
Però el què sí tinc
són els meus modestos reptes de cada dia, i el meu repte d’aquest estiu. Ara,
com que no és la mena de repte per presumir de marca o per competir de marca,
doncs de moment no en parlaré. Potser més endavant sí, tot esperant que no us
sembli massa trivial. No és res de l’altre món, però no és preparar-me per una
marató...
I això, vulguis o
no, ho desllueix una mica com a repte...
2 comentaris:
Hi ha dos tipus de persones: La gent sana i valenta que surt a corre, i tots els altres desgraciats. Jo sóc dels desgraciats a qui corre l’avorreix.
En general, fer esport no seria gaire lo meu... Sóc més partidaria de caminar tranquil·lament...
Publica un comentari a l'entrada