dimarts, 30 de juny de 2015

Amb Stendhal (II)

(on segueix la discussió sobre Roma, Nápoles y Florencia, d’Stendhal)

D’aquest viatge d’Stendhal per Itàlia també em crida d’atenció la música que ens explica que escolta, els quadres, les estàtues i els frescos que va a veure expressament, i el què ens explica de les esglésies, de les que diu que són un bon refugi per escriure perquè no hi ha insectes, no hi fa calor, i estan més netes que altres llocs.

(Per això em recorda una mica al protagonista de El sisè sentit, que també es refugiava en esglésies, però per motius diferents).

La música que va poder escoltar en directe Stendhal en els teatres d’òpera italians de l’època devia ser una cosa extraordinària, encara que ell era un oient molt exigent; una mica tiquismiquis, si voleu.

I va poder anar a veure quadres i estàtues i frescos sense aglomeracions turístiques; tot i que de viatgers sempre n’hi hagi hagut, el turisme encara no s’havia inventat.


També es nota que havia llegit molt per preparar aquest viatge, i no guies turístiques, precisament; havia llegit molts llibres sobre art i sobre la història d’Itàlia. De vegades ens sembla un viatge més escrit i llegit que viscut... Per ell Itàlia era un estat d’ànim que duia molt endins, i aquesta idea tan excelsa d’Itàlia de vegades no la comparteix ni amb els mateixos italians, que són allà en el  seu dia a dia indiferents a la seva mirada i a la grandesa que se’ls atribueix... mentre ell és dins el seu món interior. Cosa que, es clar, serà el que li permetrà finalment poder escriure un llibre com aquest, i com els altres que escriurà més endavant.