dilluns, 29 de juny de 2015

Amb Stendhal (I)

Ja fa uns dies que vaig acompanyar a Stendhal per l’explicació molt imaginativa que fa d’un viatge que va fer per Itàlia. El llibre es titula Roma, Nápoles y Florencia (és en castellà), i es tracta d’un viatge que ell va fer i va posar per escrit amb molta inventiva ara farà uns dos-cents anys, més o menys.

A per tot, el llibre trasllueix l’admiració per les persones d’aquest país, i, sobretot, per com actuen aquestes persones en l’amor, el passionals que són, principalment les dones.


Fa la impressió que Stendhal es pensa que el que és estimar (el què vol dir de debò aquest verb), només ho saben a Itàlia. A Itàlia, on estimar és agafar-se les coses del cor amb aquest tremendisme que ell gaudeix tant explicant-nos! Ell es pensa que això sí que és realment estimar..., i jo no goso contradir-lo... N’està tan convençut!