divendres, 29 de maig de 2015

Un gran novel·lista menor

«Donald E. Westlake fou conegut per la gran ingenuïtat de les seves trames i l’audàcia de les seves estratagemes narratives. La seva escriptura i diàlegs són vius. Els seus personatges principals són plenament rodons, creïbles i llestos. »

Això ho diu la viquipèdia en anglès. (Traducció personal meva).

Ara miraré d’explicar-ho amb les meves pròpies paraules:

Amb qui o amb què estava compromès Westlake, us preguntareu? D’ell n’he llegit només cinc novel·les, i no és pas el prototipus d’escriptor compromès al què estem acostumats. Amb qui o amb què estava compromès?

Un escriptor de novel·la negra (“hard-boiled”: dura i en ebullició), reconvertit en escriptor de novel·la satírica (divertidíssima, i amb un gran sentit de l’humor i de la ironia, a més).

Les seves trames desenvolupen la lluita de l’individu insignificant contra el poder corrupte, sigui aquest mafiós, governamental o dels rics.

Donald E. Westlake estava compromès amb la veritat; la veritat de les persones normals, de tots aquells qui no tenim poder i no suquem del gran pastís de la corrupció. I encara que una persona normal mai sortiria ben parada de les situacions a què es veuen abocats els protagonistes de les seves novel·les, -al contrari del que passa en aquestes ficcions, en què el personatge generalment se’n sol sortir-, aquestes aconsegueixen transmetre una sensació d’autenticitat realment admirable. Saps que allò no pot passar d’aquella manera, però t’ho creus, i a més ja t’ha arrencat uns quants somriures pel camí.


Són novel·les de gènere que fan de molt bon llegir. No sé si seria precisament la mena de novel·lista que sortiria gaire amunt del cànon, però jo sempre l’he trobat genial.