dijous, 7 de maig de 2015

Esdevenir temps

Estic a favor de la lectura, però tampoc fins al punt de caure en el papanatisme. (O això espero, com a mínim).

Llegir ni arregla els problemes com per art d’encantament (més aviat pot ser un escapisme); ni ens fa més atractius ni ens aprima ni ens fa lligar més (més aviat és aliment per solitaris); i tampoc ens farà milionaris, precisament,

[un incís: sobre aquesta plenitud vital que alguns atribueixen als milionaris, només vull dir “que només és feliç en la riquesa qui ja ho era en la pobresa”. Dit això, continuem.]

encara que el temps dedicat a llegir ens pugui fer sentir que ens sobra el temps (com si fóssim milionaris, vaja, i no tinguéssim altra feina). Llegir és el remei perfecte contra el popular “no tinc temps”, però, es clar, no sempre es té temps.

L’excusa més comuna entre els que no llegeixen per justificar que no llegeixen és aquest “no tinc temps per llegir!” (que ve a dir: “no tinc temps per perdre!”); tenen una vida, tenen una família, tenen una feina... No sé perquè, però molts es pensen que llegir és una activitat per gent amb poca feina, com si fos una mena de luxe... No tenen temps per llegir, i segurament sigui sincerament cert, tot i que sempre solem trobar temps per fer allò que de debò volem fer. Ja dic: només té temps per llegir qui té molt temps lliure qui ja llegia una mica quan no tenia tant temps lliure...

* * *

Llegir potser no faria miracles, però sí que aquells que llegeixen potser serien els més capaços d’expressar-se més bé, i de fer-ho amb més perícia, propietat i adequació a cada circumstància.

Ara, per no llegir tampoc passaria res.

* * *

La idea seria que començant a llegir pels best-sellers, les novel·les de gènere o per coses pitjors (etiquetes de xampús, revistes del cor, diaris esportius), una persona arribés alguna vegada a llegir algun llibre bo... a llegir algun clàssic... o a llegir “els clàssics”...

...i que poc a poc es convertís en un lector/a anònim/a més d’això que en diuen “els happy few”...

...i això pas a pas...

...de saltet de pardal a saltet de pardal...

...un llibre darrera l’altre...

...de llibre que li agrada a llibre que li agrada...


...i que al final pugui gaudir de debò llegint algun llibre difícil, un llibre que quan va començar a llegir li hagués semblat impossible de gaudir-lo...