Estic a favor de la
lectura, però tampoc fins al punt de caure en el papanatisme. (O això espero,
com a mínim).
Llegir ni arregla
els problemes com per art d’encantament (més aviat pot ser un escapisme); ni
ens fa més atractius ni ens aprima ni ens fa lligar més (més aviat és aliment
per solitaris); i tampoc ens farà milionaris, precisament,
[un incís: sobre
aquesta plenitud vital que alguns atribueixen als milionaris, només vull dir
“que només és feliç en la riquesa qui ja ho era en la pobresa”. Dit això,
continuem.]
encara que el temps
dedicat a llegir ens pugui fer sentir que ens sobra el temps (com si fóssim
milionaris, vaja, i no tinguéssim altra feina). Llegir és el remei perfecte
contra el popular “no tinc temps”, però, es clar, no sempre es té temps.
L’excusa més comuna
entre els que no llegeixen per justificar que no llegeixen és aquest “no tinc
temps per llegir!” (que ve a dir: “no tinc temps per perdre!”); tenen una vida,
tenen una família, tenen una feina... No sé perquè, però molts es pensen que
llegir és una activitat per gent amb poca feina, com si fos una mena de luxe...
No tenen temps per llegir, i segurament sigui sincerament cert, tot i que
sempre solem trobar temps per fer allò que de debò volem fer. Ja dic: només té
temps per llegir qui té molt temps lliure qui ja llegia una mica quan no tenia
tant temps lliure...
* * *
Llegir potser no
faria miracles, però sí que aquells que llegeixen potser serien els més capaços
d’expressar-se més bé, i de fer-ho amb més perícia, propietat i adequació a
cada circumstància.
Ara, per no llegir
tampoc passaria res.
* * *
La idea seria que
començant a llegir pels best-sellers, les novel·les de gènere o per coses
pitjors (etiquetes de xampús, revistes del cor, diaris esportius), una persona
arribés alguna vegada a llegir algun llibre bo... a llegir algun clàssic... o a
llegir “els clàssics”...
...i que poc a poc
es convertís en un lector/a anònim/a més d’això que en diuen “els happy few”...
...i això pas a
pas...
...de saltet de
pardal a saltet de pardal...
...un llibre
darrera l’altre...
...de llibre que li
agrada a llibre que li agrada...
...i que al final
pugui gaudir de debò llegint algun llibre difícil, un llibre que quan va
començar a llegir li hagués semblat impossible de gaudir-lo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada