dimarts, 5 de maig de 2015

El silenci de cadascú

Escolto (per internet), en una conferència, que Emily Dickinson, la poeta nord-americana més important, i un dels poetes més importants (una poeta que encara no he llegit però que tinc intenció de llegir), va viure tota la seva vida adulta reclosa a la seva cambra: “Here is freedom” (aquí hi ha la llibertat), li va dir a una parenta que la va anar a veure.

Penso en el què devia significar en aquella època, i en el què podria significar ara, amb l’existència d’internet, una reclusió així.

A molta gent Emily Dickinson els fa pena precisament per això, perquè no sortia de casa. Jo l’envejo. I l’envejo precisament perquè va poder accedir a la logística necessària per no haver de sortir mai de casa; poder accedir a no haver de sortir mai de casa no és tant senzill...

En la seva reclusió, la va ajudar molt el molt que llegia. Avui en dia, internet significa accedir a llegir coses insospitades, i no només a llegir; internet és una finestra oberta al món, i amplia molt tot el camp de maniobra possible en qualsevol reclusió. (Abans, sense internet, això d’entretenir-se sense sortir de casa tenia molt més mèrit). Ara, sempre, en qualsevol reclusió, encara que aquesta sigui voluntària, i encara que es tingui internet, poder llegir és el tot.

Una cosa que  comporta no veure a gaire gent i duu una vida retirada és el desenvolupament creatiu, poder realitzar-se creant – escrivint, en aquest cas. Es digui el què es digui, per escriure (per crear), es necessita recolliment i silenci, saber estar-se sol/a; sempre es va a parar allà mateix quan es parla d’això: es necessita pau, recolliment i silenci.


Sent conscient del què Emily Dickinson va poder fer amb el seu silenci, ja dic, l’envejo.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

tal com reflexa aquesta tira còmica avui en dia amb internet es fa molt

Clarissa ha dit...

És una tira còmica boníssima, Pons!

Però, encara que faci gràcia, el missatge és més trist de què podria semblar...