Escolto (per
internet), en una conferència, que Emily Dickinson, la poeta nord-americana més
important, i un dels poetes més importants (una poeta que encara no he llegit
però que tinc intenció de llegir), va viure tota la seva vida adulta reclosa a
la seva cambra: “Here is freedom” (aquí hi ha la llibertat), li va dir a una
parenta que la va anar a veure.
Penso en el què
devia significar en aquella època, i en el què podria significar ara, amb
l’existència d’internet, una reclusió així.
A molta gent Emily
Dickinson els fa pena precisament per això, perquè no sortia de casa. Jo
l’envejo. I l’envejo precisament perquè va poder accedir a la logística
necessària per no haver de sortir mai de casa; poder accedir a no haver de
sortir mai de casa no és tant senzill...
En la seva
reclusió, la va ajudar molt el molt que llegia. Avui en dia, internet significa
accedir a llegir coses insospitades, i no només a llegir; internet és una
finestra oberta al món, i amplia molt tot el camp de maniobra possible en
qualsevol reclusió. (Abans, sense internet, això d’entretenir-se sense sortir
de casa tenia molt més mèrit). Ara, sempre, en qualsevol reclusió, encara que
aquesta sigui voluntària, i encara que es tingui internet, poder llegir és el
tot.
Una cosa que comporta no veure a gaire gent i duu una
vida retirada és el desenvolupament creatiu, poder realitzar-se creant –
escrivint, en aquest cas. Es digui el què es digui, per escriure (per crear),
es necessita recolliment i silenci, saber estar-se sol/a; sempre es va a parar
allà mateix quan es parla d’això: es necessita pau, recolliment i silenci.
Sent conscient del
què Emily Dickinson va poder fer amb el seu silenci, ja dic, l’envejo.
2 comentaris:
tal com reflexa aquesta tira còmica avui en dia amb internet es fa molt
És una tira còmica boníssima, Pons!
Però, encara que faci gràcia, el missatge és més trist de què podria semblar...
Publica un comentari a l'entrada