dilluns, 23 de febrer de 2015

Inseguretat

He llegit en una revista que les persones (les persones insegures, afegiria jo), ens pensem que els altres estan molt més pendents de nosaltres del que realment ho estan, i que ens podem pensar, per exemple, que tothom es fixa en aquella camiseta tan cridanera que portem, i que en realitat la majoria de la gent que ens veu amb aquella camiseta ni s’hi fixa, en la camiseta.

Amb els blogs (i les persones insegures), ens pot passar una cosa semblant. Ens sembla que com que tothom pot llegit els nostres posts (ui ui quina vergonya...), efectivament tothom ho fa. En canvi, a la realitat, els nostres posts són molt poc llegits, tan poc llegits que no caldria sentir-nos tímids o insegurs davant el darrer post que hem escrit perquè... realment l’ha llegit molt poca gent. I, a més, la poca gent que l’hagi llegit segurament també sápiguen que és sentir-se tímid o insegur davant un post propi...

* * *

L’excessiva dependència de l’aprovació dels altres és un tret juvenil... Una persona madura hauria de passar d’això i anar a la seva. Però això és més fàcil de dir que de fer, i a més, en el cas d’un treball, diguem-n’he artístic... Voleu dir que aquell qui escriu, balla o pinta acaba d’estar mai segur de comptar amb l’aprovació dels altres? Voleu dir que es pot arribar mai a ser una persona madura amb aquest constant exposar-se a la possibilitat d’una crítica? L’equilibri és difícil.