Sabeu a qui admiro?
A les persones d’acció, aquelles que són realment capaces de fer coses reals al
món real. La mena de persones que són capaces d’anar cap aquí, d’anar cap allà,
de parlar amb aquest, i convèncer-lo, de parlar amb aquell altre, i
convèncer-lo, i de fer que les coses passin i els passin. Molts metges,
advocats, (i, em sap greu dir-ho – a aquest no els admiro!), polítics, (però
també:), directors de cinema i teatre, cantants d’òpera... són així. Jo,
somiatruites i fantasiosa com sóc, estic molt lluny de ser així, de poder fer
això: de fer “que passin” i “em passin” coses reals al món real. Jo només
escric.
dilluns, 9 de febrer del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada