Escriure cada dia
una estona, a la mateixa hora i al mateix lloc, en silenci, (i, encara que no
fem públic el què escrivim), pot ajudar-nos
acceptar el nostre lloc al món, a acceptar el nostre món, i a trobar-nos
i a acceptar-nos a nosaltres mateixos; ens pot ajudar a sentir-nos dignes de
ser estimats; dia a dia, cada dia; i això malgrat la nostra mateixa fragilitat psíquica
i la hostilitat del món.
diumenge, 8 de febrer del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
al final la vida mateixa esdevindrà teràpia d'ella mateixa..!
es maco això!
Publica un comentari a l'entrada