Jo sempre he cregut
molt en el psicoanàlisi: “la curació per la paraula”. (!) Sempre he cregut molt
en el poder de les paraules, en l’expressar-se, en el ser escoltat.
Però... amb pocs
dies de diferència he llegit, tant per internet, en un blog, com en aquell
llibre sobre l’esquizofrènia que us vaig dir que estava llegint, que no
s’aconsella gens ni mica el psicoanàlisi orientat a l’afloració de records i
pensaments interiors per tractar a algú que no distingeix la realitat. Es veu
que a les millors universitats han bandejat el tema, i es considera a Freud com
a filòsof o com a xarlatà, però no com a científic amb alguna cosa a dir sobre
les psicosis. Pel que sembla per a algú amb esquizofrènia un psicoanàlisi el
pot fer patir molt més que no pas guarir-lo. S’ha de fer psicoteràpia, sí, però
orientada al present, a la vida actual del pacient i a la solució dels seus
problemes d’ara; en aquestes sessions s’haurien d’obviar els records dolorosos.
Jo sempre he cregut
en el psicoanàlisi com un mètode que em podia curar, i no com les pastilles,
que només m’estabilitzen (i a costa d’uns efectes secundaris nefastos), però
ara resulta que això dels psicoanàlisi només és per les persones sanes... com
un joguet o una mena d’excusa per parlar interminablement de si mateixos, però
sense curar res. No sé què dir respecte això. Haig de reajustar les meves idees
i teories personals sobre tot allò psicològic... I fa la pinta de ser veritat,
no fa pinta de ser un complot de les empreses farmacèutiques per primar la
curació amb els fàrmacs que elles mateixes comercialitzen... Tot el què es diu
de la psicoanàlisi aplicada a la teràpia de pacients esquizofrènics com a
afegir més llenya al foc dels seus patiments i posar-los més nerviosos em
sembla que té la seva lògica i és raonable, i jo confio en la professionalitat
d’aquest metge que ha escrit el llibre. Però jo tota la vida havia cregut en el
psicoanàlisi i havia llegit llibres que hi creien. No sé què pensar, però tan
de bo tot fos més clar i més fàcil d’entendre.
Diria que “llegiré
més sobre el tema”, però no vull fer brometa. Hauria de llegir més sobre el
tema, però seriosament. M’he quedat aclaparada per una dada experimental que
refuta una cosa que m’havia cregut molt seriosament; m’he quedat ben aclaparada
amb això que la psicoanàlisi és contraproduent pels bojos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada