Unànimes novel·les

Què vull dir quan dic que n’hi ha que no saben que existeixen llibres que no són novel·les?

Us heu fixat alguna vegada en la mena de llibres que tenen la majoria de quiscos-llibreries-papereries (no parlo de llibreries on només es venen llibres): a part d’algun llibre d’autoajuda o algun de futbol, el 90% són best-sellers novel·lescos... Novel·les, per tant...

Encara que (teòricament) els que compren i llegeixen aquestes novel·les sàpiguen que existeixen llibres que no són novel·les... vosaltres creieu que els deu interessar comprar-ne o llegir-ne algun?

Conclusió: encara que “se sàpiga” que hi ha llibres que no són novel·les, a la pràctica només “existeixen” les novel·les... (i encara, un cert tipus de novel·la...)

(Buenu, tot això és una teoria meva, igual una persona que s’hi dediqués diria una altra cosa... Però a mi em sembla haver-ho observat així, a Girona, fins l’estiu del 2014... Aviam si aviat hauré de fer una secció de “teories meves”, a l’estil del Sr. Marcel·lí...)