Reconec que la
ficció novel·lesca és la manera més apreciada de l’escriptura, allò on
l’escriptor “ensenya les seves cartes”, i demostra el que és com a escriptor.
Però jo m’estimo
més escriure un diari reflexiu, que és una cosa més modesta i no tant visible
com la ficció, i a més és molt més assequible i més autèntica.
Tots els escriptors de best-sellers novel·lescos “es documenten”... Per
parlar d’una mateixa no cal “documentar-se”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada