Públic i lectors

S’ha de donar al públic allò què vol? Què vol el públic? Com deia aquell, i qui és, el públic?

En això de l’escriptura, sempre he mirat d’anar a la meva. Publicar una cosa o una altra segons si té èxit una cosa o altra em sembla una mica estressant, em sembla acceptar una tirania de l’audiència que no té cap mena de sentit si el que necessites realment és expressar-te. Ara, també pot voler dir quedar-te sense lectors...

Per exemple, ja fa temps vaig observar que si feia un post d’alguna cosa que tingués molt èxit (ara parlo de llibres), allò tenia èxit. Si parles d’un llibre que tothom ha llegit, hi ha moltes més possibilitats que el post sigui molt llegit, i fins i tot polèmic, perquè tothom té la seva opinió. En canvi si parles de llibres que ha llegit poca gent, això interessa a poca gent...

Per tant, vist lo minoritària que és la cosa, direm que el meu blog mai no tindrà allò que es diu “públic”, sinó que, sent afortunada, potser podré estar orgullosa de tenir uns quants lectors...