El blog s’anomena Llaços imaginaris. Sembla que faci referència a que els post siguin imaginaris. No es ben bé així.
Quan estudiava vaig llegir el llibre de Thorstein Veblen Teoría de la clase ociosa, en un exemplar de la biblioteca. En aquell llibre l’autor feia servir el concepte “llaços imaginaris” per anomenar el que Hannah Arend en diu “la xarxa de les relacions”, és a dir, els lligams invisibles però moltes vegades indisolubles que establim els humans els uns amb els altres, que no es veuen físicament però que ens poden arribar a collar moltíssim. Els efectes.
El curiós del cas és que fa un parell d’anys vaig tornar a llegir aquest llibre, Teoria de la clase ociosa, en una edició de butxaca, i no sé si no ho vaig saber trobar o què, però no hi havia per enlloc el concepte de “llaços imaginaris” contraposat a l’explicació del món materialista que propugna el llibre- per designar les relacions (un llaç d’amistat, un llaç d’amor, el llaç d’amor-odi que s’estableix en una parella després de cinquanta anys de casats...), les relacions entre les persones, aquest llaços que no veiem però que són el més fort de la vida, i que acostumen a generar les emocions que ens posen en moviment.
Em vaig inventar el concepte? La memòria em va enganyar? El cas és que, ho hagi tret d’on ho hagi tret, el concepte de llaços imaginaris continua sent vàlid per designar no una cosa imaginaria, sinó una cosa invisible i intangible, però que per la majoria de gent sana existeix: les relacions de més o menys intensitat amb les persones del nostre voltant.
Això vull dir quan dic llaços imaginaris; fa referència a les relacions humanes; no vull dir que els post siguin cadascun un llaç que m’inventi... (Sobre la veritat titil·lant de cada post i els meus errors ja n’he escrit molt...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada