La resposta

_ Si no saps si “ets” o si “són”, ja pots plegar.

_ No vull plegar mai d’escriure...

_ Doncs ja tens la resposta.

_ El que passa que no tinc clar que per considerar-se “escriptor/a” ni hagi prou amb el que s’escriu en un simple blog. Sembla que si no ets capaç de fer un llibre, no tens dret a anomenar-te a tu mateix/a escriptor/a...

_ Escriptor/a és aquell/a qui escriu, punt.

_ Vale, així qualsevol! Gairebé mai m’he atrevit a presentar-me davant dels altres com a escriptora no publicada, sembla que sigui un segell de ganduleria.

_ Deixa’ls als altres. Qui s’ha de considerar escriptora ets tu.

_ Així, em puc considerar escriptora perquè escric? Així de fàcil? Encara que el que escric no interessi gaire?

_ Escriptor/a és aquell/a qui escriu, punt. Escrius per la teva necessitat interior d’expressar-te, independentment de quin sigui el resultat de cara als altres...

_ Hi pensaré.

(...)

_ Escolta... El fet de no considerar-te a tu mateixa escriptora té a veure amb el menyspreu amb que tracten la teva vocació les persones del teu voltant, la teva família, com si estiguessis perdent el temps?

_ Mmmm... podria ser, sí. Són persones per les que la literatura significa poc a la vida.

_ Has de saber conservar l’autoestima!

_ Hi pensaré...

(...)

_ Però, no has pensat que aquest menyspreu per la teva activitat d’escriptora pot venir d’haver estat escrivint una novel·la mentre els deies que estudiaves? No creus que tenen raó  d’estar ressentits amb tu?

_ No m’agrada gaire pensar en això... Però en canvi és una cosa que m’agradaria explicar ben explicat, encara que no ho publiqués al blog...

_ Doncs escriu i demostra que has après alguna cosa!

_ Hi pensaré...