divendres, 30 de desembre del 2011

El desembre, activitat

El mes de desembre sempre és un mes especial pel blog. D’això no me’n vaig adonar al començament, me n’he adonat a mesura d’anar celebrant mesos de desembre. No és només el mes en que el blog fa anys (i cada any faig un post especial), sinó que, en coincidir les festes de Nadal, el dia dels Innocents i el darrer post de l’any en forma de propòsits d’any nou al mes de desembre, hi ha una successió de post que són més o menys obligatoris i que es van repetint cada any, o que s’havien repetit fins l’any passat, tot i que a mesura d’anar passat el temps cada cop em sento menys obligada a fer-los. Això és com aquell programa de jazz que fan a la ràdio des de fa quaranta anys: al començament el presentador se sentia obligat a posar nadales jazzístiques, però després de tant de temps ja passa del tema, i jo crec que fa bé. Suposo que fer cada any el discurset de Nadal amb els bons desitjos de rigor com si fossis qui sap qui al final ja cansa, i aquest any me n’he mig escacaquejat. Tot i que fins l’any passat sempre m’havia agradat fer el discurset del dia de Nadal, des d’aquell llunya primer discurset pel dia de Nadal que vaig fer el 25 de desembre de 2005, que (quanta ingenuïtat) vaig dedicar “a tots aquells que el dia de Nadal havien engegat l’ordinador”. Fa anys encara hi havia aquesta idea –com a mínim jo la tenia- que els dies de festa no s’havia d’engegar l’ordinador. Avui en dia una actitud així seria impensable, i si alguna vegada passo algun dia sense engegar l’ordinador no és perquè sigui “festa”.

El temps passat i els anys i els posts s’acumulen, però jo continuo sent la mateixa persona, encara que aquest any no tingui ganes d’escriure els posts obligats, o no tots. Potser ho faré l’any que ve. En tot cas, molt contenta de poder continuar generant posts, encara.

I, me n’oblidava, al mes de desembre també hi ha aquell post “mes llarg de l’habitual” que vull que es converteixi en costum, que aquest any, apart que sense proposar-m’ho n’he generat dos, em sembla que els deixaré pel gener...