Sóc una escriptora bloquejada per la ficció. M’explico: des de l’any 2007 no he tornat a escriure espontàniament res que es pugui considerar “ficció”, no m’he inventat cap història com les que he inclòs a l’Herba de paraules; des de l’any 2007 només he escrit el blog, que té un fort componen autobiogràfic, i en el que, encara que amaneixi les històries a la meva manera, no m’invento res.
La medicació que prenc, així com el fet que ja no m’interessi llegir “ficció”, em sembla que hi tenen molt a veure: la medicació m’impedeix “inventar”, perquè no m’inventi coses que no són i les confongui amb la realitat, i els llibres que llegeixo fan que s’hagin ampliat els meus horitzons de lectura, que abans es reduïen gairebé exclusivament a la novel·la.
Quan vaig pensar en ser escriptora, evidentment, pensava en ser una escriptora de ficcions; concretament sempre havia volgut escriure una novel·la.
Aquest post ja l’havia escrit, encara que sota altres formes.
La conclusió és que, pel futur, m’hauria de replantejar si escriure una novel·la és el que vull, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada