dissabte, 1 d’octubre de 2011

Dubtes blocaires

He estat uns quants dies sense publicar el blog. Això no vol dir que hagi estat sense escriure, però trobava a faltar l’adrenalina de “publicar”, aquesta mena de vertigen cada cop que es pitja el botonet i saps que el que has escrit podrà ser llegit per qualsevol persona en qualsevol lloc del món en aquell mateix moment. Sé que el procés d’escriptura demana una reflexió, reposar i madurar els esborranys; en canvi el blog, encara que el text que publiquis estigui pulit, està escrit a raig fet, no es pot pas dir que el que dius en cada post hagi reposat gaire... Això no pot ser gaire bo per l’escriptura, sobretot si es tenen certes pretensions de qualitat literària... Aquest és un tema sobre el que haig de reflexionar més, potser canviar alguna cosa del procés d’escriptura... Però el fet que m’urgeixi publicar cada dia una cosa (publicar el blog és una addició), fa que no pugui veure més enllà de la pastanaga del post del dia. I si tal i com ho faig ja em sento realitzada, per què canviar res? De totes maneres, hi haig de pensar a fons, en això...

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Escriure i publicar en el blog és addictiu però no té perquè està renyit amb la qualitat... crec que el procés d'escriure és diferent per cada escriptor...n'hi ha que triguen anys en enllestir un llibre i altres que ho fan més a raig, més depresa...cert que escriure requereix reflexió i pòsit per madurar el què vols i com ho vols escriure...a mi personalment m'agrada com escrius i el que escrius i en la meva opinió qualitat no et falta!

Clarissa ha dit...

gràcies Elvira!!!

El veí de dalt ha dit...

Curiosa addicció aquesta, oi?

Clarissa ha dit...

Veí: et pot semblar una tonteria que doni les gràcies cada vegada que algú em fa un comentari elogiós, però més que res ho faig perquè em vaig adonar que per educació havia de contestar els comentaris, i tampoc crec que en casos com aquest es pugui dir gaire res més... estic molt contenta que algú pensi que els meus escrits tenen qualitat!