dimecres, 31 d’agost del 2011

La cultura del click

Ahir vaig sentir per la ràdio (al programa d’en Jordi Beltran No hi som per festes, gran programa!), un que deia que des que té internet li costa molt més concentrar-se en fer una sola cosa a la vegada i que, davant la gran quantitat d’estímuls que li arriben de la xarxa, la seva atenció està  molt més dispersa...

D’això em sembla que ja n’havia parlat alguna vegada. Estem acostumats a fer “click” quan fa gaire estona que estem per una cosa, i a saltar directament a una altra, i després a una altra... Sense que ens arribem a adonar que em perdut el fil del primer raonament saltem al següent sense ordre ni concert i no parem gaire atenció en cap dels salts que fem.

Conec una “pàjara” que deia que no li agradaven les postes de sol perquè no es podia fer “click” per fer que el moviment de l’astre anés més ràpid...

Personalment, m’he observat i m’he adonat que la “cultura del click” que tinc quan estic a l’ordinador es trasllada als meus hàbits de lectura fora de l’ordinador, i només puc llegir cada llibre una estona curta i necessito passar a una altra cosa... Es el meu famós picoteig que ja vaig explicar. I pensar que Pla es podia passar quatre hores seguides concentrat llegint el mateix llibre!

Doncs, conclusió: ferm propòsit per la tornada a col·legi! Em proposo ser capaç de concentrar-me més estona en la mateixa cosa, entenguis el mateix llibre, propòsit que es fonamental si es vol llegir amb una mica de profunditat.

Ara, la cosa és que ara, a pessics, m’hi dedico una estona llarga cada dia. Potser, si deixo els pessics i miro de fer per força un esforç més prolongat, acabaré rebutjant l’activitat de llegir...  Es preferible fer poc però anar fent, o voler fer molt i no acabar fent res? A més, és que això del picoteig s’adapta molt a la meva manera de ser i a com treballa el meu cap... sense que jo em consideri una persona dispersa. Al cap i a la fi jo sempre dic que ens hem d’acceptar tal i com som, també en les nostres parts negatives. Val la pena intentar modificar els meus hàbits, o haig de saber aprofitar amb alegria els avantatges dels que ja tinc?

Per què... quin és l’objectiu? Ser una bona escriptora, oi?

Hi pensaré...