dimecres, 31 d’agost del 2011

Èpica

Subgènere dins de la poesia que compren aquells poemes que expliquen històries, y entre ells en especial els d’extensió considerable. Els poemes èpics, també coneguts simplement com èpiques, tenen com a tema successos històrics o mitològics importants en la fundació o el destí d’un poble, i acostumen a commemorar els fets d’una figura llegendària, presentant, a través seu, models ideals de comportament.

Les històries que inspiren algunes de les grans èpiques de la Humanitat han estat transmeses oralment a través dels segles, abans de ser escrites y associades al nom d’un autor. Per això fan servir recursos i fórmules que apunten a captivar l’atenció del públic i a facilitar la memorització dels versos i la identificació dels personatges. Fan servir un llenguatge simple i directe, de descripcions vívides i metàfores impactants, i entre els esdeveniments que narren destaquen les batalles, els viatges i els encontres amb éssers sobrenaturals.”


Les obres èpiques

Es considera la èpica mesopotàmica del Gilgamesh com la més antiga entre les que s’han pogut conèixer. A Occident, aquest tipus de poesia l’inauguren la Il·líada i la Odissea d’Homer (s IX-VIII a.C.) i continua amb Hesiode, les obres del qual son més exactament poemes didàctics. A Grècia, les èpiques eren recitades i normalment modificades per els rapsodes, i servien com a models per l’estudi de la dicció i la gramàtica.

La Eneida, del llatí Virgili, es considerada una èpica secundaria, per no ser el fruit directe d’una tradició heroica sinó una adaptació composta per l’autor, amb finalitats específicament artístiques. A l’Edat Mitjana es van escriure famoses èpiques primàries, com el Cantar del mío Cid a Espanya, la Cançó de Roland a França, Els Nibelungs a Alemanya i el Beowulf a Anglaterra. El Renaixement va produir èpiques secundaries de gran qualitat com El paradís perdut, de John Milton, i Orland furiós, d’Ariosto.

Les escasses composicions èpiques posteriors a aquest període s’ha apartat de les convencions i els propòsits originals de la poesia èpica.”