És difícil que de la poesia se’n parli amb el glamour de la darrera joguina electrònica (sigui aquesta un móbil, un lector electrònic, una tauleta o una consola de videojocs), perquè la poesia no fa guanyar diners a ningú.
La poesia no té glamour perquè no és anunciada als mass-media mitjançant el sexe i el luxe.
Però, la publicitat, per explicar el sexe i el luxe, de vegades fa servir recursos estilístics propis de la poesia (el despullament conceptual, per exemple); no en va la publicitat és un ofici subliterari, com deia Auden.
Us imagineu a un poeta del segle XVI anunciat com si fos una nova, glamourosa i exitant joguina electrònica de darrera tecnologia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada