Ja sabeu que jo sempre he parlat del barça i a favor d’en Guardiola. Però, aquests darrers dies, esgarrapant programes esportius de la ràdio, he estat conscient d’un parell de coses que no sabia:
Primer: pel que es veu, existeix un grup de pressió format pels principals periodistes esportius d’aquest país que s’anomena “el clan de la Boqueria”, i que es dediquen a fer el joc a en Guardiola pels mitjans de comunicació.
Segon: també he sabut que, dins el barça, existeix un grup anomenat “el clan de Girona” que controla el futbol base del barça a les ordres d’en Guardiola... (que, per cert, ja era hora que algú de Girona arribés a alguna cosa important...).
No us sembla massa poder per una sola persona? No tenia ni idea que això del futbol fos tan seriós i que hi haguessin tants interessos... I no perquè estigui a favor de cap directiva, que ja sabem perquè la gent es fan directius dels equips de futbol (de tots els equips), que una de les coses amb les que es guanya més es cobrant comissions de traspassos de jugadors, i, com van fer totes les directives anteriors i com faran les que vindran, cada directiva deixarà el barça endeutat mentre el seu patrimoni personal s’haurà triplicat. Això és el normal i és llei de vida.
Però el que vull dir és que no tenia ni idea que existís això d’un grup de pressió per parlar bé d’en Guardiola als mitjans de comunicació, i que no m’agrada gens ni mica, tot i que jo no tinc inconvenient a parlar bé d’en Guardiola des del meu blog perquè crec que ha fet (i farà) molt pel barça. Però... em sembla que he pecat d’innocent: els que parlen bé d’en Guardiola als mitjans estan “organitzats” i segueixen unes consignes comunes. Que ja veure’m si seguiran aquestes consignes amb el mateix entusiasme si mai l’equip comença a perdre!
Però el meu pobre cervellet i la meva lògica de mestressa de casa no m’arriba per capir el joc d’interessos que són els mitjans esportius d’aquest país, i jo sóc una gran seguidora de programes esportius, i no perquè m’interessi científicament el que diuen sinó per entretenir-me. Només em faltaria haver de parar-me a pensar cada vegada que escric un post futbolaire si faig el joc a un grup de poder a a l’altre –que no arribo ni a tenir clar quins grups de poder hi ha!-. (Sort que el meu blog no el llegeix gaire ningú i que la meva “influència” en la opinió de la gent és nul·la. A més, què és això de pensar com us diu un post o com us diu la ràdio que heu de pensar? És que no teniu idees pròpies?)
En fi. Que ja veig que aquí hi ha moltes coses que els simples oients no veiem, precisament. O sigui que em sembla que no parlaré més de futbol -o si en parlo procuré vigilar el que dic-, perquè parlar-ne sense conèixer el joc d’interessos que hi ha és arriscar-se a fer el ridícul i a pecar d’innocent, em sembla. Tot i que jo parlava només com a simple aficionada a qui li agrada que guanyi el seu equip... però tampoc estic d’acord que l’èxit esportiu, el guanyar, hagi de ser la vara amb la que s’hagi de mesurar tot. El barça no és només en Guardiola, encara que ho sembli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada