Jo no dic que Kafka estigués boig. Jo només dic que les seves obres poder ser interpretades, també, com a metàfora de la bogeria, en concret de la que pren la forma de mania persecutòria. Ara, ningú em convencerà que com a persona de carn i ossos Kafka devia ser gaire normal...
Kafka va aconseguir allò més difícil: va aconseguir posar la bogeria en l’escriptura, i passar per una persona normal.
1 comentari:
Molt d'acord! he llegit molt kafka i hi estic d'acord! el Procés reflecteix allò que es sent...quan ets sent perseguida, assetjada...pot algú escriure-ho tant bé si tal vegada no s'ha sentit així ni que fos per un moment , un dia, o un seguit de dies?
Publica un comentari a l'entrada