dimecres, 1 de juny de 2011

Cercant respostes

L’altre dia em vaig adonar que algú havia arribat al meu blog buscant “s’haurien de casar els malalts mentals?”. No em va fer cap mena de gràcia. Jo només dono la meva opinió basada en les meves vivències personals, en cap cas pretenc tenir una resposta vàlida per la vida d’una altra persona. Em sap greu dir-ho, però hi ha preguntes que ens hauríem de saber respondre nosaltres mateixos, d’acord amb els veritats de la nostra existència, sense esperar que cap cercador ens digui el què hem de fer. De vegades em quedo parada del que arriba a buscar la gent. I de que allò que busquen els hagi conduït al meu blog... Ara, en aquest cas... no puc pas dir que el meu blog no tingués res a veure amb el que es demanava... Però em sabria greu que qui ho ha buscat ho fes servir com alguna cosa més que una opinió personal d’una altra persona i no sabés trobar per si mateix la seva pròpia resposta. Jo no sóc aquí per dir a ningú el què ha de fer. Jo només dono la meva opinió personal, que em sembla que tothom hi hauria de tenir dret. Ara, cadascú hauria de saber assumir les seves pròpies responsabilitats. No hauríem de permetre que un cercador internàutic ens digues com hem viure la nostra vida.