dissabte, 28 de maig de 2011

El partit del segle

Sembla que cada any juguem tres o quatre “partits del segle”. Jo estic d’acord que el partit és important, però començar a parlar-ne a les nou del matí i fer programació especial durant tot el dia ho trobo exagerat, més quan sembla que no tinguin en compte que es pot perdre. A més, aquest programes futbolístics especials acostumen a ser molt i molt repetitius. A mi m’agrada la repetició, però la repetició de coses que val la pena ser repetides, no sargir la llista de tòpics una vegada i una altra. Dies així la programació radiofònica és el carro del peix, esgoten les obvietats i s’aprofiten de la bona fe de la gent il·lusionada per farcir la graella de prepotència i bestieses. Una cosa és estar contenta perquè el barça juga un partit tan important, i jo ho estic, però l’altra és exagerar, i res no m’agradaria més avui que poder sentir la programació normal de cada dissabte, encara que els traspués la il·lusió pel partit. I en canvi, avui, posi l’emissora que posi, menjaré “prèvia” fins que me n’afarti. O això, o apagar la radio fins a l’hora del partit. Ara em fan dubtar. Ara, encara que els programes futbolístics especials siguin dolents com un mal de queixal, ja entenc que també és bonic compartir l’entusiasme amb els altres durant tot el dia, sobretot si no pots ser allà.