dissabte, 7 de maig del 2011

El futbol no té memòria

Una cosa que em sembla evident des que escolto tant la radio és que les notícies no tenen memòria. Jo tinc  bona memòria: no me’n recordo de tot, però el que m’interessa em queda gravat. (Tot i que, a mesura que em faig gran, noto que la capacitat de memoritzar que tenia ha disminuït una mica... o potser és que hi ha coses que ja no m’interessen.)

Recordo que fa un parell o tres d’anys van dir que el jugador Raul del madrid tenia a casa seva una cambra hiperbàrica, un espai tancat on hi havia poc oxígen i on podia fer entrenament en alçada: com si se n’anés a escalar els Alps. Els periodistes van discutir molt si això era o no era doping, i sobretot, estaven interessats en “si es podia practicar sexe” dins la cambra hiperbàrica (no en va a majoria d’aquesta peste de periodistes esportius són homes). Doncs bé: fa cosa de tres o quatre dies, en un conegut programa esportiu, van fer venir a un metge expressament per preguntar-li com era que la carrera esportiva d’aquest jugador, en Raul del madrid, que ara juga en un equip alemany i li van molt bé les coses, ha estat tan i tan llarga. El metge va fer una explicació llargíssima, però ni ell ni els periodistes que hi havia a la conversa es recordaven de la cambra hiperbàrica. No és evident que si la carrera de Raul ha durat tant és perquè fa aquest entrenament en alçada? En comptes de preguntar-se si es pot practicar sexe o no es pot practicar sexe en una cambra hiperbàrica, el que haurien de fer és recordar-se que existeix! Ostres, és que ho van dir ells mateixos, i me’n recordo perfectament de la conyeta marinera que van fer! Doncs ja no se’n recorden, i busquen explicacions peregrines per un misteri pel que ells mateixos fa dos anys van donar la resposta.

I em direu: i com és que tu te’n recordaves d’això? Bueno, no ho digueu a ningú, però jo aquest jugadors dels madrid els trobo molt sexys, un home que sigui del madrid el trobo molt sexy. Per exemple, en Figo, cada any a l’estiu surt amb banyador a la revista: quan era del barça no m’hi fixava gaire, però des que es va passar al madrid m’agrada molt més mirar-me’l.... està boníssim. A en Raul del madrid sempre l’havia trobat molt sexy, i a més és de la meva edat. Per dir-ho d’una manera vulgar, podríem dir que un home que sigui del madrid “em posa”. Com el ja anomenat Figo. O Luis Enrique, per exemple. O la veu del periodista Antonio Romero. I jo sóc més del barça, eh? Que consti... En tot cas, no ho expliqueu gaire, que em passa això amb els homes que són del madrid, no fos cas que algun barcelonista se m’ofengués... ¡que al meu poble tots són del barça! (De totes maneres, qualsevol futbolista de qualsevol equip és un tros d’home en el sentit animal del terme, i això malgrat que jo crec que l’atractiu d’un home atractiu no es redueix a la seva “part animal”.)

Però aquesta ha estat l’anècdota picant que m’ha desviat una mica del que de debò volia dir. Això que les noticies no es recorden del que ells mateixos han dit i del que ells mateixos hi han donat importància en el passat no només passa amb la premsa esportiva, tan poc prestigiosa, i on al cap i la fi si passa tampoc té cap mena d’importància: el que és més greu és que això també passa en els temes que es consideren “seriosos”: la política, l’economia, la cultura... I és que les noticies no tenen memòria, i que si ells mateixos (vull dir els que fan les noticies) s’escoltessin i es recordessin el que han dit, no ja fa dos anys, sinó fins i tot la setmana passada, seriem tots molt més savis, i el nostre món aniria d’una altra manera...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

I encara és molt més greu, com si diguéssim, quan els oblits es refereixen a les promeses dels polítics aquí ja no es tracta
d' oblits o pèrdua de memòria .....és l'exercici de l'amnèsia permanent

Clarissa ha dit...

tens raó. a mi el que ja fa molt de temps que m'estranya és que la pàgina de política del diari es consideri més "seriosa" que la pàgina de futbol...