dimarts, 1 de juny del 2010

La literatura dels poderosos del món

L’altre dia vaig dir que el que ens convindria és conèixer la literatura anglosaxona, i això li pot haver semblat a més d’un una connivència amb “l’imperi”, i que el que de debò s’ha de fer és defensar “lo nostre” perquè és nostre, independentment de la seva qualitat. Si jo feia propaganda de la literatura anglosaxona era precisament per la seva qualitat, no perquè sigui imperialista ni res d’això. No sé gaire com explicar-ho... per més que ens hi esforcem dubto que poguem sortir de les lleis del mercat i dels tentacles del capitalisme imperialista... però, ja que no podem sortir d’això, perquè ser capitalistes és més que un sistema, els valors del capitalisme són part de la naturalesa humana, com a mínim coneguem allò de bo que ha produït la cultura mare d’aquest sistema, que és la seva literatura i que es molt bona. També parlo de la literatura anglosaxona perquè es pot aprofitar per conèixer-la ja que molta gent parla anglès. Vull dir que aprofitant les eines i el personal... Però amb això no vull dir que no s’hagin de conèixer altres literatures, ni que no s’hagin de saber altres idiomes a part de l’anglès. Evidentment, com més se’n coneguin i quantes obres de més cultures diferents es pugin llegir millor. La cultura no s’acaba en el món anglosaxó, per sort, i hi ha moltes literatures no anglosaxones tant o més interessants i amb molta més tradició que aquesta. Estic a favor de conèixer aquestes literatures, en original o traducció. El llibre parlava de fixar-se en la “literatura universal”, no només en la “literatura anglosaxona”. Ara, tampoc veig que conèixer els referents literaris dels poderosos del món, que aquest sí que no veuen res més que la seva cultura, ens hagi de fer cap mal.