Vaig llegir el llibre Diario (1932-1987), de Miguel Torga. Sé que existeix, encara que no sé exactament si està descatalogat o encara es pot trobar, un Diario, últimas páginas. Suposo que si el volgués l’hauria d’encarregar a la llibreria. Però tinc un dilema sobre si encarregar aquest llibre o no, perquè tinc un dilema sobre si vull llegir aquest llibre o no. (I si el compro, aquest serà per llegir-lo.)
Una cosa que he observat llegint el Diario, és que Miguel Torga és un autor que madura amb el temps, que, tot i que ja era bo al començament, a mesura que es fa gran la seva visió s’amplia i escriu coses més interessants. El seu estil deixa d’estar tan enganxant a les coses de la terra i es fa més eteri i profund, per dir-ho d’alguna manera, més poètic. Es a dir, que seguint aquesta regla de tres, per la qual aquest autor evoluciona poèticament, les darreres pàgines haurien de ser excepcionals, i per tant estic impacient per llegir-les.
Però si una cosa m’agradava de les pàgines del començament era la descripció que hi feia de la gent camperola del seu país i de la seva vida sota la opressió. Això, al final del diari, quan ja ha arribat la democràcia, ha estat substituït pel comentari de les noticies de la televisió, que curiosament són les mateixes noticies que feien per la tele quan jo era petita. Com que en aquells moments tant España com Portugal acabaven de sortir d’anys de veure els drets més bàsics constrenyits, no és estrany que llavors ens poguéssim mirar les noticies amb innocència, les noticies lliures com l’avanguarda de la llibertat recentment assolida. El que sortia per la tele era important de debò. Evidentment, aquesta visió innocent de les noticies ja no és possible ara, en que sabem que hi ha molts interessos creats perquè trobem important el que volen que trobem important. Vull dir que avui en dia es pot ser molt més conscient del que es podia ser als anys 80 en els nostres respectius països de la manipulació dels mitjans “democràtics”. Entenc que si has sortir d’una dictadura la tele “democràtica” et sembla la glòria - tot i que la tele democràtica també pugui explicar noticies molt tristes-, han de passar uns anys perquè es pugui ser conscient d’una manipulació molt més subtil que la de qualsevol dictadura. Miguel Torga es mira les noticies amb reverència i es pensa que el que és noticia per la televisió és important de debò, i no tinc motius per pensar que aquesta visió canviarà a les darreres pàgines del seu diari. Jo no combrego amb aquesta visió, i per tant dubto de si comprar-me aquest llibre. No vull llegir les noticies comentades.
O sigui que tinc aquest dilema: per una banda, un estil que millora i es fa més profund amb el temps, per l’altra, un creixent interès per una part de la realitat (les noticies) que per mi té un interès només relatiu. El dilema sobre si llegeixo o no aquest llibre està servit.
Una cosa que he observat llegint el Diario, és que Miguel Torga és un autor que madura amb el temps, que, tot i que ja era bo al començament, a mesura que es fa gran la seva visió s’amplia i escriu coses més interessants. El seu estil deixa d’estar tan enganxant a les coses de la terra i es fa més eteri i profund, per dir-ho d’alguna manera, més poètic. Es a dir, que seguint aquesta regla de tres, per la qual aquest autor evoluciona poèticament, les darreres pàgines haurien de ser excepcionals, i per tant estic impacient per llegir-les.
Però si una cosa m’agradava de les pàgines del començament era la descripció que hi feia de la gent camperola del seu país i de la seva vida sota la opressió. Això, al final del diari, quan ja ha arribat la democràcia, ha estat substituït pel comentari de les noticies de la televisió, que curiosament són les mateixes noticies que feien per la tele quan jo era petita. Com que en aquells moments tant España com Portugal acabaven de sortir d’anys de veure els drets més bàsics constrenyits, no és estrany que llavors ens poguéssim mirar les noticies amb innocència, les noticies lliures com l’avanguarda de la llibertat recentment assolida. El que sortia per la tele era important de debò. Evidentment, aquesta visió innocent de les noticies ja no és possible ara, en que sabem que hi ha molts interessos creats perquè trobem important el que volen que trobem important. Vull dir que avui en dia es pot ser molt més conscient del que es podia ser als anys 80 en els nostres respectius països de la manipulació dels mitjans “democràtics”. Entenc que si has sortir d’una dictadura la tele “democràtica” et sembla la glòria - tot i que la tele democràtica també pugui explicar noticies molt tristes-, han de passar uns anys perquè es pugui ser conscient d’una manipulació molt més subtil que la de qualsevol dictadura. Miguel Torga es mira les noticies amb reverència i es pensa que el que és noticia per la televisió és important de debò, i no tinc motius per pensar que aquesta visió canviarà a les darreres pàgines del seu diari. Jo no combrego amb aquesta visió, i per tant dubto de si comprar-me aquest llibre. No vull llegir les noticies comentades.
O sigui que tinc aquest dilema: per una banda, un estil que millora i es fa més profund amb el temps, per l’altra, un creixent interès per una part de la realitat (les noticies) que per mi té un interès només relatiu. El dilema sobre si llegeixo o no aquest llibre està servit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada