dimarts, 11 de maig de 2010

De logístiques complicades

Es veu que a la xarxa, sobretot en anglès, hi ha tota mena de pàgines que donen consells sobre com suïcidar-se, si pot ser d’una manera incolora, inodora i insípida, sense agonitzar. Símptoma de la nostra societat, en que volem que ens ho donin tot fet. Voleu que us digui què en penso? Que si una persona està en el delicat tràmit de voler acabar amb la seva pròpia vida i necessita que algú altre l’aconselli sobre la manera de fer-ho, es que no té tantes ganes de morir-se com es pensa... si algú de debò es vol morir ha de ser capaç de trobar la manera de suïcidar-se per si mateix. Les pàgines d’internet dedicades al tema són només conversa morbosa. Algú que es vulgui matar de debò no necessita socialitzar la seva mort, demanar consell o informar-se de maneres. Si ho vol de debò, troba per si mateix la manera de fer-ho. Es que si una persona no es capaç de pensar per si mateixa un métode de matar-se... si el teu propi cap no et dona aquesta resposta... doncs potser és que el teu cos no necessita aquesta resposta... potser és que no et deus voler morir pas tant com això... Cioran deia que enfrontar-se a la logística que comporta un suicidi era tan complicat i per resoldre-la t’havies d’empatollar tant que te’n marxaven les ganes. Per això, si no estàs d’aquell humor especial que et faci capaç de resoldre’t la logística de l’assupte en qüestió per tu mateix d’una manera ràpida i efectiva... doncs potser t’ho hauries de repensar. Es el teu propi cap que t’ha de donar la resposta. I si no se t’acudeix res deu ser per alguna cosa!