També és un art

Em recordo que en Rhett Butler, en una escena d’Allò que el vent s’endugué (ara no em ve al cap si a la peli o al llibre) li deia a l’Scarlett, després de fer-li un petó: “vosté necessitaria ser petonejada amb freqüència, i si pogués ser per algú que en sapigués, de petonejar”. No cal dir que ell s’ofereix com a primer voluntari per aquesta tasca tan necessària per l’Scarlett. Recordant això penso... ai! Què burra que sóc! Però burra, burra...