dimarts, 23 de març del 2010

D’organismes benefactors


Vau sentir ahir la demagògia que van fer a totes les ràdios catalanes amb tot això que a Estats Units els pobres tindran seguretat social? Jo no sé com funciona als Estats Units, però sé com funciona aquí. Un sistema que ho cobreixi tot gratuïtament per tothom és, si no s'hi destinen més recursos, INSOSTENIBLE, està degradat i s’anirà degradant encara més. Personalment, he pogut comprovar que els metges són déu, però que un metge pagant en és molt més déu que un metge de la seguretat social, que un metge pagant pot fer la diferencia entre curar-te o no curar-te. D’aquí deu anys qui mínimament s'ho pugui permetre ja no es posarà en mans de la seguretat social, això us ho asseguro. Estic segura que tots aquest que van parlar ahir de les “bondats” del sistema no han anat MAI DE LA SEVA PUTA VIDA a fer cua a la seguretat social. No és clar, ells tots es poden permetre assegurances privades. Ara, parlar per la radio de la sort que tenim les ovelles de ser tractades com escombraria, perdó, els pobres de ser tractats com a pobres, és molt fàcil. Si hagués estat en alguna de les dues tertúlies que vaig sentir en emissores diferents elogiant la seguretat social, els en hagués endinyat quatre de fresques. Quina casualitat que això ho faci algú que ha patit la benefactora seguretat social a la seva pell, oi? Es que aquest món és ple de desagraïts.