Intimitat a la finestra

Una cosa en la que m’he fixat és que quan em dirigeixo als lectors, dic “vosaltres”, no dic “tu”. Sóc conscient que, com que cada lector em llegeix individualment des del seu foradet, l’hauria de tractar en singular, creant una intimitat entre nosaltres: “tu que llegeixes el que escric...” Però, per alguna raó, això no em surt. Penso en els lectors com una massa indiferenciada a la que només em puc dirigir amb un distanciador “vosaltres”; sento els lectors com si fossin el públic d’un teatre. Els monologuistes es dirigeixen sempre a un “vosaltres”, buscant la complicitat d’aquest “vosaltres”; quan parlo al blog em sento com un monologuista de petit teatre-cafè, abans que qualsevol altra cosa. Per això, em dirigeixo a “vosaltres”, i no a tu, que m’aculls des de la teva finestra oberta al món. “Tu” també formes part d’aquest “vosaltres”, però tu i jo no ens podem permetre més intimitat. Potser algun dia...