Ros cendra

Jo em pensava que era morena, però un dia, fa anys, quan era petita, mirant un catàleg de brins de cabells d’una perruqueria vaig descobrir que en realitat no era morena. Vaig descobrir que el color dels meus cabells era el ros cendra. Ros cendra! O sigui, que no només tenia els cabells foscos, i no del color de la blonda que sembla que es color de les noies més desitjables, riques i curtetes, sinó que, a més, no tenia dret a dir que era una autèntica morena (les noies intel·ligents són morenes). Era una rossa, però tampoc una autèntica rossa: era una rossa no-rossa, una rossa cendra. O sigui, que ni rossa autèntica ni morena autèntica. S’ha escrit molt de les rosses i les morenes, fins i tot s’ha escrit molt de les pel-rojes, però, ja ho diuen, de les rosses cendra no se’n ha escrit res... Crec saber això a una edat tan tendra em va traumatitzar.