Me’n recordo encara del llibre El detective en el supermercado, de Michael Pollan. Em va impressionar molt. Doncs bé, ara estic llegint Viaje extraordinario al centro del cerebro, de Jean-Didier Vincent, i al capítol quart, concretament a la secció “focus 4”, hi ha un article de Gérard Slama sobre la diabetis que crec que tothom qui hagi llegit el llibre El detective en el supermecado i li hagi agradat li pot interessar. És un excel·lent complement d’aquell llibre, i una es plateja perquè el senyor Pollan no va tenir accés a aquest article a l’hora d’escriure el seu llibre. Amb això no vull dir que el llibre del senyor Pollan li falti alguna cosa, l’enfocament que dóna és molt bo, però crec que hagués guanyat en rigor científic si hagués sabut això. Tampoc és que aquest article el contradigui per res, sinó que el complementa.
El llibre El detective en el supermercado es centrava sobretot en els aliments, en perquè els aliments venuts per les mutinacionals són d’inferior qualitat i produeixen malalties, i això estava molt bé, molt ben estudiat i explicat, però aquest article parla de les persones, explica que les persones, ara, fem molt menys esforç físic que abans per sobreviure, però encara estem capacitades per menjar el mateix, per menjar el mateix que quan la gent no podia menjar cada dia i saber afartar-se i tenir reserves era un avantatge per a la supervivència. El que diu aquest article es que els humans som animals preparats per gastar molta energia darrera les preses i a no menjar sempre que tenim gana, i en canvi en el món actual per la majoria de la gent és tot el contrari. Això no contradiu en res al llibre que vaig llegir primer, però és una dada interessant que trobo que el complementa molt bé. Es a dir, que no tota la culpa és, com deia el senyor Pollan, de les multinacionals alimentaries, sinó que hi ha altres factors que ens fan emmalaltir; la prosperitat mateixa ens fa emmalaltir. M’hagués agradat que el que diu aquest article m’ho hagués dit el llibre El detective en el supermercado, i que no m’hagués calgut llegir-ho en un altre lloc... Es més, ho veig tan evident que m’hagués agradat que se m’hagués acudit a mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada