Llegint més sobre el tema

He acabat En el castillo de Argol. Torbadora, no la puc definir pas d’altra manera. He acabat amb el llibre a les mans molt impressionada: res no ha estat el que m’esperava. Això de la novel·la gòtica fa més por del que podria arribar a semblar... Ara, no sé si és només perquè no estic acostumada a llegir novel·les on passin aquestes coses... El cas és que no paro de preguntar-me... quin és el missatge? Bueno, es clar, és que hi ha d’haver un missatge més enllà del gaudi de la mateixa lectura? I aquí el gaudi és extraordinari. Les boires, vull dir l’ambient, són extraordinaries. El pròleg em fa ballar el cap. Recordo que vaig llegir la traducció al castellà del text alemany medieval. Després he llegit això, una traducció al castellà d’un original francès. Podria treure’n algunes conclusions, però em falta una peça, la més evident, i en la que encara que sembli mentida no hi havia pensat: l’òpera. Em pensava que no caldria, jo l’òpera només la tolero a fragments, les grans árees, però em sembla que aquesta òpera s’ha de conèixer si es vol poder dir que es coneix mínimament el mite. O sigui que res, esperaré amb les conclusions apuntalades, fins que en tingui l’oportunitat (d’escoltar-la per la radio, s’entén). Però, davant la possibilitat que m’hagi de menjar amb cullera i forquilla i tovalló al coll una peça d’avorriment (inculta de mi, potser la meva cultura no arriba per saber apreciar una òpera tota sencera, en conjunt, i més si no és en directe), penso... cal?