“Convertint les nenes en dones des de fa dos segles.” Darrera el meu exemplar de Jane Eyre hi ha escrit això. És una novel·la que no he llegit, encara. Potser es per això que em diuen que encara sóc menor d’edat, potser sigui per això que no m’hagi casat, que no tingui fills, que no sigui econòmicament independent... perquè no m’he convertit en una dona: no he llegit Jane Eyre...
(l’altre dia li vaig dir això a una amiga, i va quedar de quadres. Em sembla que no em va entendre ni hi va veure cap gràcia. Això em passava molt quan anava a l’escola: jo dia una cosa i la gent em mirava amb la mateixa cara que mirarien a una extraterrestre. Les meves ocurréncies no tenien èxit. Per sort, ara em desfogo amb el blog, i no veig la cara que fa la gent que les rep; sempre em puc pensar que tinc el lector ideal que m’entén, encara que no ho pugui comprovar físicament. Les “coses rares” que sempre he dit, o sempre m’han fet sentir que deia, i que la gent en una conversa oral no entén o es desconcerta sentint-les, han esdevingut cabdals a l’hora de configurar la meva escriptura. Es podria dir que l’escriptura es el context adequat per aquestes petites estranyeses per les que, a la vida real, costa trobar un oient que estigui contextualitzat. I prendre nota mental de recordar el que puc dir a la vida real, què puc dir a qui, i el que m’haig de guardar per quan escric.)
(l’altre dia li vaig dir això a una amiga, i va quedar de quadres. Em sembla que no em va entendre ni hi va veure cap gràcia. Això em passava molt quan anava a l’escola: jo dia una cosa i la gent em mirava amb la mateixa cara que mirarien a una extraterrestre. Les meves ocurréncies no tenien èxit. Per sort, ara em desfogo amb el blog, i no veig la cara que fa la gent que les rep; sempre em puc pensar que tinc el lector ideal que m’entén, encara que no ho pugui comprovar físicament. Les “coses rares” que sempre he dit, o sempre m’han fet sentir que deia, i que la gent en una conversa oral no entén o es desconcerta sentint-les, han esdevingut cabdals a l’hora de configurar la meva escriptura. Es podria dir que l’escriptura es el context adequat per aquestes petites estranyeses per les que, a la vida real, costa trobar un oient que estigui contextualitzat. I prendre nota mental de recordar el que puc dir a la vida real, què puc dir a qui, i el que m’haig de guardar per quan escric.)
2 comentaris:
Només puc parlar per mi...ja saps que et llegeixo...i em semblen molt bé els teus raonaments...i jo sí sóc una dona...:-)) he llegit Jane Eyre!!!
Clarissa: ara entenc perquè no et preocupen els extraterrestres. Aquí la primera extraterrestre ets tu... Ja, ja!
Publica un comentari a l'entrada