Bloguiversari: quatre!

Doncs sí, avui celebro quatre anys de fer el blog... Quant de temps ha passat! (El blog ja m’ha durat més que el contracte laboral més llarg que he tingut...) Aquest dies he estat reflexionant, i m’he adonat que una cosa que ha canviat en aquest quatre anys ha estat la meva actitud davant dels comentaris. Abans no els donava importància, i en canvi ara els valoro cada vegada més. Per això em sap greu que, quan vaig esborrar el Bloc d’una lectora, (que ara republico), s’esborressin tots els comentaris que els lectors fidels m’hi havien anat deixant. En el moment d’esborrar-ho no hi vaig caure, perquè el que jo havia escrit ho conservava, i allò em va semblar l’únic important... Però el cas és que ara em sap greu haver perdut aquells comentaris. També em sap greu haver deixa’t enrera, com a conseqüència de la meva espantà, a un parell o tres de lectors fidels que eren els que em feien la majoria d’aquest comentaris. No sempre em va agradar tot el que em van dir, però, vist en retrospectiva, m’adono que els enyoro. A més, suposo que no són els únics lectors que he deixa’t enrera en el meu periple, després de tantes anades i vingudes. Voldria dedicar el post del quart aniversari a tots aquest lectors que em van llegir un dia, i que, per la raó que sigui, ja no em llegeixen – tot i que sé, que, es clar, això ja no ho podran pas llegir!-. En fi. El blog, en certa manera, és sobretot dels lectors fidels, dels que em segueixen des del començament, però també dels que es van incorporant. Potser tinc poquets lectors, però en tinc, i això és el que fa que es tanqui el cercle de l’escriptura. Vull dir que cada vegada més m’adono que escriure per una mateixa, sense que ningú tingui la possibilitat de llegir-ho, no té ni suc ni bruc. El que ho fa emocionant encara és que hi hagi lectors. Moltes gràcies a tots i feliç aniversari!!!