L'auca de la top-model

Ahir volia duplicar la targeta SiM del meu mòbil. Al meu poble hi ha dues botigues que venen mòbils, i vaig anar a parar a l’equivocada. Equivocada perquè les dependentes són top-models i no en tenen ni idea. N’hi he vist dues de diferents: ocupen un terç de l’espai físic que jo ocupo, van escrupolosament maquillades i l’uniforme ressalta la seva elegància. Però, en les tres vegades que hi he anat, ni l’una ni l’altra m’han sabut solucionar una cosa tan senzilla. Cosa tan senzilla per la que podrien haver ingressat uns calerons, que representa que per això són allí, per donar un servei. Hi ha res més frustrant que entrar en una botiga disposada a gastar-te’ls i que n’hagis de sortir amb la cua entre cames? Una té els cabells llargs, i és la pitjor. L’altra té els cabells curts. Per que us feu una idea de com és la que té els cabells llargs, vaig sentir que per telèfon li deia a la dels cabells curts, que pel que es veu es diu Glòria: “sí, aquest client ha vingut i m’ha dit que el noi que hi havia ahir li havia dit... suposo que eres tu...”. (iccsss... el noi?) Però si l'altra també és top-model! Dubto que algú es pugui confondre... Quina mena de relació deuen tenir aquestes noies? Quina mena d’harpia és aquesta dels cabells llargs? Top model, això sí. Vaig marxar sense haver pogut duplicar la targeta SIM, m’atreviria a aventurar que perquè la top-model, després de fer-me esperar una bona estona, NO SABIA com es duplicava. Cosa que no em va confessar, evidentment, i que va intentar encobrir amb un rotllo patateru d’una cosa que es va inventar. I sé que s’ho va inventar perquè vaig demanar una segona opinió. Un client li havia fet crits per telèfon (no m’estranya) i estava molt crispada. Aquella noia estava a punt de rebentar, i anava entrant gent per la porta, formant una cua cada cop més llarga. Sé quina mena de cap de personal contracta top-models, no les forma (perquè estic segura que encara que aquestes noies siguin top-models, si algú els hagués ensenyat amb calma i sense crits tot el que han de saber fer podrien saber-ho fer), els paga una misèria, les tracta a garrotades per ficar-los la por al cos i les fa estar deu hores de peu dret fent una feina que en altres botigues fan asseguts, i de molt més bon rotllo, a més. Perquè vaig acabar anant a l’altra botiga de mòbils del meu poble, on, sense crispació i sense cap top-model, em van solucionar el problema d’una manera ràpida i eficaç. Quina mena de cap de personal (perquè estic segura que és un home) decideix que es necessita una top model sense experiència ni formació, i de mala llet, per fer aquesta feina, i que a més, necessita fer-li la feina tan incòmode com sigui possible, convertint la botiga en un camp de batalla? De debò algú es pensa que els calers es fan així?