La vida interior i el desequilibri

No sé si m’he explicat bé. He hagut de descansar (o afluixar) del blog i de la connexió que representa, no de la vida mental.

Per raons relacionades amb la meva malaltia mental, hi ha vegades en les que publicar segons quins textos m’angoixa i em desequilibra, m’és feixuc. Però la vida mental precisament (la lectura, sobretot) és el meu refugi davant aquests desequilibris.

El blog és vida mental, però és només una petita part d’aquesta vida. I, d’alguna manera, el blog també és vida exterior, i jo sóc una persona molt tancada en mi mateixa que sempre ha desconfiat de la vida exterior.

De moment continuo, procuraré publicar un post al dia fins a Setmana Santa – només ho procuraré, llavors ja ho veurem-, però malgrat mi mateixa, això és tot. I de vegades cal desconnectar d’això, de la pressió exterior, no de la vida interior. I això es produeix a causa del desequilibri mental.

S’ha de descansar, no del blog o de la vida mental, de fet, sinó de la mateixa malaltia mental.

I això tenint en compte que escriure i publicar el blog m’agrada, es clar, malgrat totes aquestes pressions mentals. Que, a més, com que són pressions psíquiques i jo tinc una malaltia mental, representa que no existeixen en el món real dels altres.