divendres, 7 d’agost de 2015

Inestable inestabilitat

L’altre dia deia que aquest estiu tenia la intenció d’escriure i de publicar molt; era veritat: ho sentia, quan ho deia. En canvi, ahir mateix deia que no estava “inspirada” i no escrivia res... També era veritat al seu moment. Sóc conscient de la contradicció, però l’escriptura és així; l’escriptura és això.

Ara, potser en dono la culpa a l’escriptura, a la manca d’inspiració, i el que en té realment la culpa és la meva pròpia inestabilitat.


L’escriptura és una cosa que te l’avantatge que va bé per reconduir (o reconciliar-se amb) la pròpia inestabilitat.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

dona potser també la calorada que fa pot tenir a veure amb la inspiració , de totes maneres qui no està inestable? ja tornarà la inspiració, serà ben aviat i si no calma

Clarissa ha dit...

Gràcies Elvira!

No sé si es nota gaire al blog, però jo ho sóc bastant, d'inestable, almenys tot el que fa referència a la psique. Ara, miro que això no es converteixin en accions inestables...