diumenge, 30 d’agost de 2015

Gobseck de Balzac

He llegit (en castellà) una novel·la de més o menys cent pàgines anomenada Gobseck, de Balzac.

Aquestes breus pàgines tenen interès, a part de per la història que expliquen en si, que està molt bé, per la manera com aquesta història s’insereix en d’altres novel·les de Balzac (algunes de molt importants), i en complementen la lectura, formant totes elles plegades la seva famosíssima Comèdia humana, en què diferents personatges apareixen en diferents històries en diferents moments de la seva vida, i se’ns mostres (als lectors) tal i com són.

L’argument de Gobseck és molt senzill, gairebé una anècdota, però del què es tracta en realitat en aquesta història és de comparar la realitat (i el contrast) de dos personatges de caràcters molt diferents, dos homes del París d’aquella època que, sense arribar a ser amics íntims, les circumstàncies els fan confidents.

* * *

Un d’ells és un noi de caràcter noble i molt emprenedor que aspira –i aconsegueix- viure honradament del seu talent com a advocat.

L’altre és un pobre escanyapobres, valgui la redundància, que tenint molt viu com un miserable i  no frueix de res més que de la seva misèria.

Els dos caràcters estan molt ben explicats, i dibuixen un contrast notable, però sospito que la vertadera raó de ser d’aquestes gairebé cent pàgines és explicar  la mala fi d’un altre personatge –femení- que serà important en d’altres novel·les (que quan les hagi llegit ja us les explicaré). Gobseck seria una mena de breu introducció a la vida d’aquest personatge, podríem dir.

* * *

Aquests dos personatges, a part de ser un treballador i honrat, i l’altre, també treballador(sic), però usurer, tenen en comú una cosa que els fa ser confidents i que jo anomeno “la visió” sobre les persones: que observen als altres i saben com són, vaja.

Això fa que el seu principal tema de conversa sigui “com són els altres?” i “com reaccionarà cadascú amb els seus vicis i les seves virtuts?”.

* * *

Un tema que jo considero cabdal, fascinant, principal, i la raó d’existir de la novel·lística, i sobretot, d’aquest Balzac que gairebé no conec però que acabaré llegint a fons, espero.

(Aquesta capacitat de “llegir” els altres la posseeixen molts personatges de novel·la, i, sobretot, molts novel·listes).

Com són els altres?

Com reaccionarà cadascú amb els seus vicis i virtuts?

Si aquestes preguntes us diuen alguna cosa...


- heu de començar a llegir a Balzac!