diumenge, 9 d’agost de 2015

Contra la por: el shandisme

Parlo del Tristram Shandy, famós llibre del segle XVIII, que finalment he llegit (en català).

Potser us esperareu que lloï el seu simpatiquíssim  sentit de l’humor. I és així, aquest llibre et pinta un gran somriure a la cara, i et dibuixa molts microsomriures que com pètals de flors van sorgint durant la lectura...

Però el llibre no va d’això.

* * *

El llibre del senyor Laurence Sterne va de la por a la mort.

No de perquè morim. Sinó de què ens hem de morir. Tots. Cadascú de nosaltres.

Aquest bon home s’ho pren amb simpatia i bon humor, ho amaga amb mil cortines (cortines!), però es nota que li fa molta por morir-se. I a qui no!

I que és per això que escriu aquest llibre, perquè està espantat.

I el fet que fos predicador, i que en el fons fos un descregut, accentua el sentit de l’humor, però no rebaixa ni un mil·ligram la por.

Aquesta por que el fa saltar d’un tema a l’altre com si fos un cavall dels escacs. (I això el fa ser l’inventor de l’hipertext, dubtós honor que l’era informàtica ha magnificat com si hagués estat una massa enorme d’aigua i farina esperant ser llevada per la cocció). S’escaqueja, però que al cap i a la fi la seva fugida sempre el porta allà mateix, a la mateixa conclusió, i a la mateixa por.

La seva vitalitat saltaire el porta la conversa, a l’escriptura, a riure’s del sexe (l’humor del llibre). I a la por. I és que encara que aquest és un llibre graciós, i que a més cau en gràcia, aquest és un tema del què mai es riu. Ni un mil·ligram. Es pot riure de si mateix, però no de la mort.

* * *

El seu llibre l’ha sobreviscut. Mentre que ell fa anys que cria malves, que fa anys que finalment ja sap què hi ha a altre barri, que fa anys que es segur que no tornarà del més enllà per explicar-nos-ho, la seva por a saber-ho (el més universal dels sentiments), plasmada en aquest llibre, les seves gracietes sobre el què alguns consideren una de les coses més agradables i alegres del món, els seus saltets i el seu astorament per tot plegat, li continuen permetent fer-se la pregunta indefinidament mentre hi hagi lectors.


Es podria dir que... la va vèncer? Ell, a qui li feia tanta por?

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

m'has fet venir un sobtat interès per aquest llibre, que confesso desconeixia, sembla molt recomanable el fet de llegir-lo, al capdavall com deia la meva àvia "aquest se'n riu de la mort i del qui el vetlla" contra la por més val posar-li humor oi?

Clarissa ha dit...

Sí, aquest frase, és exactament això. Val molt la pena de llegir-lo.