divendres, 12 de juny de 2015

La contradicció dels fantasmes

Escriure és la guspira, l’escalfor, el llampegueig que allunya els fantasmes. Els fa incorporis i fugissers: lleugers; posant-los per escrit desapareixeran... Ja no són fantasmes, sinó essències de plantes aromàtiques que s’enfilen cel enllà...

Un escriptor ha d’inspirar-se, créixer, nodrir-se... dels seus fantasmes: són el seu humus, els seu subsòl, les seves arrels. Arribarà alt perquè s’hi ha submergit, perquè ha bucejat i ha arribat a baix de tot, fins al fons de tot allò que li fa més por.

Escriure allunya els fantasmes.
Escriure alimenta els fantasmes.

L’escriptura són els fantasmes.


...?

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Haurem de trucar als caçafantasmes. Who ya gonna call? Ghostbusters!

Clarissa ha dit...

Ja me'n recordo de la peli. No es pot pas dir que siguin uns fantasmes gaire intel·lectuals... I els caça-fantasmes molt menys... No els trucaria pas perquè m'ajudessin amb els meus fantasmes!