Escriure és la
guspira, l’escalfor, el llampegueig que allunya els fantasmes. Els fa
incorporis i fugissers: lleugers; posant-los per escrit desapareixeran... Ja no
són fantasmes, sinó essències de plantes aromàtiques que s’enfilen cel enllà...
Un escriptor ha
d’inspirar-se, créixer, nodrir-se... dels seus fantasmes: són el seu humus, els
seu subsòl, les seves arrels. Arribarà alt perquè s’hi ha submergit, perquè ha
bucejat i ha arribat a baix de tot, fins al fons de tot allò que li fa més por.
Escriure allunya
els fantasmes.
Escriure alimenta
els fantasmes.
L’escriptura són
els fantasmes.
...?
2 comentaris:
Haurem de trucar als caçafantasmes. Who ya gonna call? Ghostbusters!
Ja me'n recordo de la peli. No es pot pas dir que siguin uns fantasmes gaire intel·lectuals... I els caça-fantasmes molt menys... No els trucaria pas perquè m'ajudessin amb els meus fantasmes!
Publica un comentari a l'entrada