dissabte, 23 de maig de 2015

El temps i els pamflets

Recordo el llibre humorístic (però compromès) de Donald E. Westlake L’aprenent d’espia.

En plena guerra freda, el protagonista és un activista antinuclear que per qüestions de la trama del llibre es troba relacionat amb un membre d’una organització feixista.

Hi ha un moment de la trama en què el protagonista s’emociona en veure al feixista fent pamflets fent anar una rodeta amb la mateixa màquina d’imprimir i fer fulletons que fa servir ell, (màquina d’imprimir com les que hi havia a l’època, molt matussera), i pensa que potser tenen més en comú del què sembla.

Però de seguida recapacita i s’adona que el feixista fa anar la rodeta de la màquina de fer fulletons perquè no pot aconseguir una metralleta, i en canvi ell és pacifista i la fa servir perquè no existeixin les metralletes. El matís és subtil.

L’altre dia llegia al diari una entrevista a una escriptora que havia corregut davant dels grisos, i explicava que llavors feien els pamflets amb una cosa que es deia “ciclostil”. (Que igual podria ser el mateix artefacte del llibre de Westlake: he vist una foto per internet d’un ciclostil, i té una rodeta). No sé com devia funcionar això, però té pinta de no ser gaire pràctic.

Darrerament he sentit per la ràdio la propaganda d’una empresa de material d’oficina que anunciava impressores de tota mena, màquines d’ensobrar i etiquetar i tota mena de gadgets per fer fulletons i enviar correspondència.

Se’m va acudir que, si en aquella època els que feien servir la rodeta del ciclostil - alguns amb motius més nobles que altres- haguessin tingut això, n’haguessin fet festa. El què haguessin donat per una petita impressora com al que moltes persones encara tenen a casa seva...!

Però... ara, quan tenim tota aquesta tecnologia (i la llibertat) per enviar els papers que sigui on sigui i en el format físic que sigui...

... ja no ho necessitem (la tecnologia, vull dir; la llibertat sí), perquè ara si es vol ja no cal imprimir res en format físic, perquè ara els pamflets ja no són físics, ara els pamflets autèntics només existeixen a la xarxa...


No en direu que no té pebrots, la cosa.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Massa papers trobo que encara hi ha. Què hi pinten tots aquests cartells penjats? Per veure lo guapos que son els candidats? Per què serveixen totes les cartes que envien tots els partits? El 99% acaba a la brossa sense ser llegit.

Clarissa ha dit...

Això de la propaganda electoral en paper es una mica passat de moda, tens raó...