dijous, 5 de març de 2015

Pregaries escoltades

Com deia l’altre dia, que hi hagi hagut un passat no ens garanteix que hi hagi d’haver un futur. A més, com que el futur no l’ha vist mai ningú, ens el podem imaginari com vulguem. I, com que ens el podem imaginar com vulguem, ens podem imaginar un futur on es compliran els nostres desitjos. Però, molt de compte amb això!

Es diu que els déus castigaven a aquells que els havien ofès fent que es complissin els seus desitjos més íntims, les seves màximes il·lusions. I això per castigar-los, no per premiar-los!

També és veritat que Sta. Teresa deia que s’havia vessat més llàgrimes per culpa de les pregàries que havien sigut escoltades, que no pas per aquelles que no s’havien acomplert mai... No es plora per allò que no ha passat.


Quina conclusió en trec d’això? Doncs que que et toqui la loteria porta mala sort...! Algú es recorda d’un conte de Borges en el què...?

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Si mai et toca la loteria i tens problemes amb gastar els calers aquí un servidor sempre disposat a donar un cop de mà :D

pons007 ha dit...

això dels desitjos que quan es compleixen son una desgràcia ja sortia en el Simpson en el capítol Casa de l'arbre del terror II

Clarissa ha dit...

Et prenc la paraula per si mai em toca la loteria... ^^

(Això dels Simpson és la pera. Jo no els acostumo a mirar, però en sento parlar molt com a referents de les coses més inversemblants. Fins i tot no sé si hi ha un llibre que parla de la filosofia i els Simpson, pot ser? Ara, si la serie no fos tan bona és evident que no hauria durat tant i tant. No voldria semblar friki... - friki jo? i ara! - doncs no voldria semblar friki però jo no miro la tele, ara, si la mirés, segurament els miraria... o com a mínim miraria un capítol per veure que tal... tot i que recordo que quan mirava la tele havia enganxat algun tros i els trovaba molt raros...)