dilluns, 9 de març de 2015

Moltes preguntes i poques respostes...

De vegades em pregunto... per què escric el blog? Per què explico coses de la meva vida, de les meves lectures, per què explico coses de les meves opinions sobre el món que ens envolta?

(Aquí hi ha dues preguntes diferents: una, per què s’escriu, i l’altra, per què es comparteix allò que s’escriu... Totes dues preguntes són difícils de respondre...)

És a dir...

No és una presumpció pensar en “tenir lectors”?

* * *

És com si el blog fos una barqueta de paper... Es deixa portar per l’aigua plàcida, però patiria (i, probablement, s’enfonsaria), si hi hagués tempesta, pluja o tan sols unes poques onades...

De moment, la barqueta encara no ha estat vençuda per la força dels elements, les burles, les rialles... i aquí continuo, amb el meu vaixellet de paper rumb a l’infinit... Encara que no sàpiga exactament el perquè...


Potser només perquè algú la reculli i llegeixi allò que hi ha escrit...