L’altre dia llegia
un blog on el propietari confessava que havia omplert de llibres al darrer pany
de paret lliure que li quedava a casa, i que ara podia dir que ja tenia totes
les parets arrebossades (de llibres), i que ja no li quedava més espai.
En aquell post
afirmava que tota biblioteca personal és “un projecte de lectura”, confessant
així que tenia molts llibres que encara no s’havia llegit. I, a més, deia que
no es considerava obligat a llegir-los pel sol fet de tenir-los...
Malgrat això, reconeixia
que tants llibres podien confondre a les visites, que en la seva bona fe sempre
es pensarien que se’ls havia llegit tots...
Llegint aquest
testimoni, em vaig sentir vagament interpel·lada... Me’ls he llegit tots, jo,
els meus llibres? Els tinc per llegir-me’ls?
No m’agrada
adonar-me, ni haver de confessar, que en tinc moltíssim que no m’he llegit,
encara. Però jo me’ls he comprat pensant que me’ls llegiria, i me’ls penso
llegir! No vull de cap manera que els meus llibres es converteixin en una massa
caòtica i indiferenciada, que creixi sense ordre ni concert, ni que el desordre
i la mandra em vencin. Mai no m’he comprat un llibre que no m’interessés
realment – sobretot en els darrers temps. Abans podria haver comès algun error,
però és així que se n’aprèn. A més, encara que es tardi mooolt temps a
llegir-los, els llibres t’esperen.
Llegir-los tots...
o el 90%. Aquest serà el meu proper propòsit.
* * *
Si tinc aquest
llibres (i no d’altres), és, en general, perquè de cada llibre que m’he comprat
sempre m’he pensat que me’l comprava perquè em podria aprendre alguna cosa; jo
no compro llibres a la babalà; sempre m’he pensat que cada llibre que em
comprava em podria ajudar (un cop llegit), -a més de a passar una bona estona i
omplir la meva solitud-, a l’aprenentatge de l’escriptura. Però només tenint el
llibre a la lleixa no s’aprèn a escriure... (Ai!)
M’haig de llençar a
la piscina!
* * *
Amb això vull dir
que encara que jo tingui molts llibres que –encara- no m’he llegit, no estic
d’acord a tenir llibres que no s’hagin llegit; crec que els llibres que es
tenen són per haver-los llegit... o rellegit, fins i tot. I això és el que
intentaré. També penso, amb Helen Hanff, que si un llibre no t’ha agradat te’n
pots desfer; no hi ha res menys intocable que un mal llibre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada