dimecres, 21 de gener de 2015

Piscina de llibres per llegir

L’altre dia llegia un blog on el propietari confessava que havia omplert de llibres al darrer pany de paret lliure que li quedava a casa, i que ara podia dir que ja tenia totes les parets arrebossades (de llibres), i que ja no li quedava més espai.

En aquell post afirmava que tota biblioteca personal és “un projecte de lectura”, confessant així que tenia molts llibres que encara no s’havia llegit. I, a més, deia que no es considerava obligat a llegir-los pel sol fet de tenir-los...

Malgrat això, reconeixia que tants llibres podien confondre a les visites, que en la seva bona fe sempre es pensarien que se’ls havia llegit tots...

Llegint aquest testimoni, em vaig sentir vagament interpel·lada... Me’ls he llegit tots, jo, els meus llibres? Els tinc per llegir-me’ls?

No m’agrada adonar-me, ni haver de confessar, que en tinc moltíssim que no m’he llegit, encara. Però jo me’ls he comprat pensant que me’ls llegiria, i me’ls penso llegir! No vull de cap manera que els meus llibres es converteixin en una massa caòtica i indiferenciada, que creixi sense ordre ni concert, ni que el desordre i la mandra em vencin. Mai no m’he comprat un llibre que no m’interessés realment – sobretot en els darrers temps. Abans podria haver comès algun error, però és així que se n’aprèn. A més, encara que es tardi mooolt temps a llegir-los, els llibres t’esperen.

Llegir-los tots... o el 90%. Aquest serà el meu proper propòsit.

* * *

Si tinc aquest llibres (i no d’altres), és, en general, perquè de cada llibre que m’he comprat sempre m’he pensat que me’l comprava perquè em podria aprendre alguna cosa; jo no compro llibres a la babalà; sempre m’he pensat que cada llibre que em comprava em podria ajudar (un cop llegit), -a més de a passar una bona estona i omplir la meva solitud-, a l’aprenentatge de l’escriptura. Però només tenint el llibre a la lleixa no s’aprèn a escriure... (Ai!)

M’haig de llençar a la piscina!

* * *

Amb això vull dir que encara que jo tingui molts llibres que –encara- no m’he llegit, no estic d’acord a tenir llibres que no s’hagin llegit; crec que els llibres que es tenen són per haver-los llegit... o rellegit, fins i tot. I això és el que intentaré. També penso, amb Helen Hanff, que si un llibre no t’ha agradat te’n pots desfer; no hi ha res menys intocable que un mal llibre...